Llora verda
-
- Nom: Llora verda, cualbra llora, llora blanca o llora clapada (anomenat Gorro verde, seta de cura en castellà). És un bolet del gènere i espècie Russula virescens, de la família Russulaceae.
- Descripció: Bolet gros, massís, amb un barret de 5 a 15 cm de diàmetre, primer arrodonit, després més estès, aplanat i una mica deprimit, normalment enfonsat al centre, amb el marge agut i llis.
La cutícula, que és separable fins a la meitat del barret, és seca, lluent i llisa, de jove és de color verd-blanquinós i a mesura que el bolet es faci adult es tornarà més verdosa i clivellada, quan es vell pot destenyir-se fins a blanc.
Les làmines són lliures, blanques, fràgils, molt acostades, amb reflexos rosats i que de vegades amb taquetes groguengues.
Té un peu blanc, cilíndric, compacte i robust però molt fràgil i més estret a la base. Sense làtex ni volva ni anell.
La carn és blanca, molt consistent.
És un bolet que no fa gaire olor i el seu sabor és suau com d’avellanes. - Hàbitat: Acostuma a viure en boscos de planifolis, sobretot a les fagedes on creix amb solitari o en petits grups de dos o tres exemplars.
- Temporada: És un bolet que el trobarem des del maig fins a l’octubre.
- Gastronomia: Està considerat un excel·lent comestible, la llora verda és una de las millors llores.
Són bones a la brasa o també cuinades amb carn, fins i tot, pot menjar-se crua en amanides.
La gent que la coneix bé la qualifica del nivell del cep o de l’ou de reig.
