Cualbra morada

    • Nom: Cualbra morada, puabra, cuagra, cualbra llora, palomins, camadolça, ternadolça (anomenat Carbonera, seta de los cerdos en castellà). És un bolet del gènere i espècie Russula cyanoxantha, de la família Russulaceae.
    • Descripció: Bolet de mida mitjana, massís, amb un barret de 5 a 15 cm de diàmetre, primer arrodonit, després més estès, aplanat i una mica deprimit, normalment enfonsat al centre.
      La cutícula, que és separable, és llisa, una mica viscosa i de coloració molt variable, generalment d’un blau violaci, però que pot prendre una gran gamma de colors que van des del gris, el blau, violeta, verd fins a tons groguencs.
      Les làmines són blanquinoses, lliures, denses, adnates, flexibles i resistents (no es trenquen quan les toquem).
      Té un peu blanc (a vegades tacat de bru o de violeta), cilíndric, compacte i robust però molt fràgil, és fàcil d’esmicolar, i que en temps sec té una textura que recorda a la del guix. Sense làtex ni volva ni anell.
      La carn és blanca i trencadissa. 
      La seva olor és suau i el seu gust primer és dolç, semblant al de les avellanes, però més tard és una mica picant. 
      És un bolet que no fa gaire olor i el seu sabor és suau com d’avellanes.
    • Hàbitat: Creix en qualsevol tipus de sòl, acostuma a viure en boscos de planifolis, alzina, roure i sobretot faig, ja siguin sols o barrejats amb algun pi.
    • Temporada: És un bolet que el trobarem des del juny fins al novembre.
    • Gastronomia: Està considerat un comestible de bona qualitat. 
      Es pot cuinar de moltes maneres, però generalment es fan en «platillos» o fregit. Hi ha qui les menja a la planxa o la brasa com els rovellons, fins i tot, pot menjar-se crua en amanides. És adequat per conservar salat.
Cualbra morada

Exemplars joves gairebé arrodonits

Peu i làmines blanques i barret enfonsat al centre

Comestibilitat: 

Comestible

Si en voleu collir, caldrà anar molt amb compte a l’hora de transportar-lo ja que s’esmicola amb molta facilitat, sobretot en els exemplars més vells.
També cal destacar que és un bolet que es corca amb facilitat.
Vigilar de no confondre amb la també comestible
Russula cutrefacta, però aquesta té la vora del barret clivellada i només surt en pinedes.

Tornar a la pàgina  Bolets comestibles 3

Anar a la pàgina  Bolets comestibles 2

Anar a la pàgina  Bolets comestibles 1

Anar a la pàgina  Què són els bolets

Anar a la pàgina d’inici