Cep vermell

    • Nom: Cep vermell, cep pinícola, sureny (anomenat Hongo de pino o boleto caova en castellà). És un bolet del gènere i espècie Boletus pinicola, de la família Boletaceae.
    • Descripció: És un bolet que creix molt, i que el barret pot arribar a medir fins a 30 cm de diàmetre, essent primer hemisfèric, desprès convex i finalment aplanat.
      El seu marge es torna cada vegada més irregular a mesura que el bolet es va fent adult.
      La seva cutícula és llisa, de color marró rogenc i de difícil separació de la carn. 
      La part inferior del barret és esponjosa (porus) en comptes de làmines, a l’inici blanca, per acabar tornant-se groguenca fins i tot, amb el temps verdosa.
      El peu és ample, robust, i molt ventrellut quan neix el bolet, que fins i tot pot arribar a tenir més diàmetre que el seu propi barret.
      És de color blanc, però a mesura que ens acostem a la seva base aquest és de color semblant al barret peró més clar i decorat amb una retícula de malles poligonals ocres o rogenques. 
      Els ceps es caracteritzen per tenir la carn consistent, de color blanc, i que no s’oxida (no canvia de color) amb el contacte amb l’aire després de tallar-la.
      Fa una olor suau i agradable, i amb un gust dolç.
    • Hàbitat: El podem trobar en cotes elevades en boscos de coníferes,
      sobretot a les pinedes, el pi roig és un dels seus hàbitats predilectes,
      però també els podrem trobar en boscos de fagedes de manera més puntual.
    • Temporada: És un bolet que pot començar a sortir si les plujes acompanyen, a mitjans de juny i que el podem trobar fins que arriben les primeres glaçades.
    • Gastronomia: Per a molts aficionats i professionals, és millor bolet que el Cep (Boletus edulis) de barret color bru vellutat, i que el Sureny (Boletus aereus) de barret color molt més fosc. 
      Es pot menjar cru, laminat tallat en carpaccio amb vinagreta o barrejat dins d’una amanida, en truita, saltejat amb all i julivert com acompanyament de carns o dins d’estofats. 
      Sovint es conserva assecat, de manera que se’n augmenta el potencial del seu gust.
Ceps vermells


Detall de la part inferior esponjosa i blanca


Amb els exemplars més vells és més groguenca

Comestibilitat: 

Comestible excel·lent

Si en voleu collir, us faig saber que la millor manera per distingir un cep d’altres boletus és observar que la carn sigui ben blanca, i que no canvia de color quan la tallem, però vigilar de no confondre’ls amb altres espècies tòxiques que s’hi assemblen com el Mataparent amargant (Tylopilus felleus), de barret color més marron clar safrà i peu corbat, i que d’adult els porus blancs viran a rosat.

Tornar a la pàgina  Bolets comestibles 3

Anar a la pàgina  Bolets comestibles 2

Anar a la pàgina  Bolets comestibles 1

Anar a la pàgina  Què són els bolets

Anar a la pàgina d’inici