Sureny

    • Nom: Sureny, cep d´estiu, siureny, cep (anomenat Hongo blanco de verano, boleto reticulado en castellà). És un bolet del gènere i espècie Boletus aestivalis o boletus reticulatus, de la família Boletaceae.
    • Descripció: Bolet de barret de color marró clar o avellanat que pot arribar a medir fins a 25 cm de diàmetre, essent primer hemisfèric, desprès convex i finalment aplanat.
      La cutícula, que és seca i vellutada es separa fàcilment de la carn, i que sol esberlar-se quan fa dies que li toca el sol i la calor, forma una retícula.
      Apretant amb els dits de la mà, la empremta resta enfonsada. 
      La part inferior del barret és esponjosa (porus) en comptes de làmines, quan el bolet és jove blanca, per acabar tornant-se groguenca. 
      El peu és una mica més clar que el barret, és ample i robust de jove, després a mesura que creix es va allargant i aprimant i és torna cilíndric, recobert per una extensa i uniforme red o retícula blanca que d’aquí li ve també el nom de Boletus reticulatus.
      Els surenys, com tots els ceps, es caracteritzen per tenir la carn consistent, de color blanquinós, i que no s’oxida (no canvia de color) amb el contacte amb l’aire després de tallar-la.
      Té un gust dolç i un aroma molt agradable.
    • Hàbitat: El podem trobar en qualsevol tipus de bosc,sobretot en sòls silícics on hi hagi fagedes, alzines, roures, castanyers, però també els podrem trobar en boscos de coniferes.
    • Temporada: És un bolet que pot començar a sortir sobretot de finals de primavera a finals d´estiu, peró que també es pot trobar a principis de la tardor.
    • Gastronomia: Per a molts aficionats i professionals, és de qualitat semblant a la del Cep (Boletus edulis) de barret color bru vellutat, i que el Cep vermell (Boletus pinicola) de barret color color marró rogenc. 
      Es pot menjar cru, laminat tallat en carpaccio amb vinagreta o barrejat dins d’una amanida, en truita, saltejat amb all i julivert com acompanyament de carns o dins d’estofats. 
      Sovint es conserva assecat, de manera que se’n augmenta el potencial del seu gust.
Sureny de cutícula seca i esberlada
Detall de la part inferior i de la cama reticulada
Exemplars més vells 

Comestibilitat: 

Comestible excel·lent

Si en voleu collir, us faig saber que la millor manera per distingir un cep d’altres boletus és observar que la carn sigui ben blanca, i que no canvia de color quan la tallem, però vigilar de no confondre’ls amb altres espècies tòxiques que s’hi assemblen com el Mataparent amargant (Tylopilus felleus), de barret color més marron clar safrà i peu corbat, i que d’adult els porus blancs viran a rosat.

Tornar a la pàgina  Bolets comestibles 3

Anar a la pàgina  Bolets comestibles 2

Anar a la pàgina  Bolets comestibles 1

Anar a la pàgina  Què són els bolets

Anar a la pàgina d’inici