Lepiota helveola 

    • Nom: Lepiota helveola (anomenat Lepiota marrón rojiza en castellà). És un bolet del gènere i espècie Lepiota helveola, de la família Agaricaceae.
    • Descripció: Bolet amb un barret de 3 a 7 cm de diàmetre, primer cònic-acampanat, seguidament acampanat-convex i després d’estès a lleugerament enrotllat cap amunt, gairebé mamellonat.
      La cutícula és escamosa, més densa al centre, de color marró clar o marró vermellós i amb el marge flocós.
      Les làmines de jove son força apretades, lliures, després amb el temps més o menys espaiades, blanques i amb pèls en la vora. La esporada és blanca.
      Té un peu llarg de 3 a 5 cm de alçada i de 0,3 a 0,8 cm de gruix. Fràgil, buit, fibrós i de color blanc-rogenc, amb escates blanques que tenen el marge rogenc en la part inferior, amb un anell fugaç, fibrós, prim, poc desenvolupat ascendent i exteriorment de color marró. Sense volva.
      Ès heterogènia (que el barret i el peu es poden separar).
      Carn blanca i enrogida sota el mamelló i en la perifèria del peu, al tall es torna vermellosa.
      Olor lleugerament farinós. Insípida
      .
    • Hàbitat: Acostuma a viure en marges de boscos, camps de gramínies ja segats i jardins, però pot aparèixer també en pasturatges i prades.
    • Temporada: És un bolet que el trobarem des de meitat d’estiu a la tardor. Espècie poc abundant.
    • Gastronomia: És altament tòxic, (No comestible).
      Molt verinosa, fins i tot pot resultar mortal. Conté les mateixes toxines que l’Amanita phalloides. 
      Els símptomes d’intoxicació poden presentar-se al cap de 7 fins a 48 hores.
      La fase d’estat s’inicia amb un quadre de gastroenteritis aguda: nauseas, vòmits, diarrea coleriforme, cefalees, enrampades musculars i dolor abdominal. Posteriorment apareixen les lesions viscerals.
      El seu verí ataca a les cèl·lules del sistema nerviós central, fetge o músculs.
Lepiota helveola
Detall de la cama blanca i el barret mamellonat
Exemplars vells amb el marge flocós

Comestibilitat: 

Verinós, tòxic

No es té que collir mai per menjar.
Conté dos tipus de toxines: fal·lotoxines i amatoxines.
És un bolet difícil de confondre’l, però s’han donat casos de confondre’s amb la comestible Apagallums
(Macrolepiota procera), que a diferència d’aquesta, tè una talla molt superior.
En cap cas us recomano collir mai espècies de lepiota de mida petita.

Tornar a la pàgina  Bolets verinosos

Anar a la pàgina Bolets comestibles

Anar a la pàgina Que son els bolets

Anar a la pàgina d’inici