Omphalotus olearius  

 

    • Nom: Gírgola d’olivera o bolet d´oliu (anomenat Seta de olivera o seta de olivo en castellà). És un bolet del gènere i espècie Omphalotus olearius, de la família Marasmiacea​e.
    • Descripció: Barret gros de 7 a 15 cm de diàmetre, primer amb forma d’embut, després aplanat convexa amb marges ondulats. 
      La cutícula és separable, fibrillosa de color marró-ataronjat-vermellós amb el marge lobulat.
      Les làmines són força fines, estretes, bifurcades i molt decurrents i amb lamel·les, inicialment de color groc pàl·lid luminiscent, produint una tènue luminositat verdosa en la fosco i tornant-se finalment taronges. Esporada de color blanc-crema.
      El peu és subcilíndric, generalment més llarg que el diàmetre del barret, excèntric o lateral, de color groc ataronjat.
      Carn bastant fibrosa i consistent, de color groc ataronjat, de gust agre i olor oliosa poc apreciable. És una carn que poques vegades té cucs. 
    • Hàbitat: Aquest bolet és una espècie que creix paràsita, formant fascicles units pel peu sobre fusta morta i sobre soques de diverses espècies arbòries, oliveres, alzines, sureres, acàcies.
    • Temporada: És un bolet que fructifica sobretot a la tardor.
    • Gastronomia: És altament tòxic, (No comestible). És un bolet molt verinós que pot ser mortal.
      Els símptomes d’intoxicació poden presentar-se hores després de la ingesta, pot produir forts trastorns gastrointestinals, que es manifesten amb vòmits, vertigen, dolors abdominals, salivació excessiva, defecació, disminució de la pressió arterial i sudoració.
Exemplars joves units pel peu sobre fusta morta

 

Làmines color groc pàl·lid luminiscent, molt decurrents


Cutícula color ataronjat-vermellós amb el marge lobulat 


Detall de làmines i lamel·les d’exemplars més vells  

Comestibilitat: 

Verinós, tòxic

No es té que collir mai per menjar.
És un bolet difícil de confondre’l, però s’han donat casos de confondre’s amb el comestible rossinyol (Cantharellus cibarius), aquest té color groc viu, plecs en lloc de làmines i té el peu més curt, o tambè amb la (Higrophoropsis aurantiaca), que només es trop en boscos de coníferes.

Tornar a la pàgina  Bolets verinosos 2

Anar a la pàgina  Bolets verinosos

Anar a la pàgina Bolets comestibles 1

Anar a la pàgina Que son els bolets

Anar a la pàgina d’inici