Pollancró
-
- Nom: Pollancró, bolet de pollancre, gírgola de pollancre, flota de pollancre, clopissa, bolet d’àlber (anomenat Seta de chopo o seta del álamo en castellà). És un bolet del gènere i espècie Agrocybe aegerita, de la família Bolbitiaceae.
- Descripció: Bolet que creix sempre sobre la fusta i arrels, és d’aquells anomenats «bolets de soca».
Amb un barret llis de 4 a 15 cm de diàmetre, primer convex amb el marge incurvat, i a mesura que va creixent el barret s’aplana, quan és jove és d’un color bru fosc, i després pren un color més clar, fins arribar a color canyella, deixant un mugró de color marró que acaba desapareixent quan el bolet és vell, i aquest quan s’asseca sovint amb esquerdes.
Les làmines són denses, adnates o una mica decurrents, de color blanquinós a grisós pàl·lid, que en envellir prenen un color ocre o marró clar degut a les espores.
El peu és molt fibrós, llarg, esvelt, dens i blanquinós, i que a la part alta porta un anell membranós de color blanc.
Carn compacte, dura, de color blanc, desprèn una olor forta característica, molt agradable quan és jove, i de sabor dolç afruitat. - Hàbitat: Acostuma a viure damunt de troncs de fusta morta, en general de molts arbres, alzines, oms, nogueres i altres arbres planifolis, especialment arbres de ribera i, sobretot del pollancre, per ser la fusta d’aquest arbre més blanca i tova, (del qual pren el nom de pollancró).
- Temporada: El pollancró és un bolet que fructifica ràpid després d’uns dies de pluja i humitat, tan a mitjans de primavera com a principis de tardor.
- Gastronomia: Està considerat un bon comestible, el podem fer tan saltejat amb all i julivert, o en un remenat d’ous.
També és un bolet perfecte per fer-lo fregit o bé amb guisats, fins i tot per fer-ne puré.
