Bolet de tinta

    • Nom: Bolet de tinta, pixacà barbut, copri pelut, bolet de femer (anomenat Barbuda, apagador, candelera en castellà). És un bolet del gènere i espècie Coprinus comatus, de la família Coprinaceae.
    • Descripció: És un bolet gros, amb un barret cilíndric en forma d’ou allargat i blanc de 6 a 15 cm d’alçària i de 2 a 8 cm d’amplada, amb la superfície coberta d’esquames blanques o marró clar, i uns plecs també de color marró (que li donen el nom en castellà de barbuda), i que amb la maduresa tendeix a obrir-se fins quedar quasi aplanat. En els exemplars més joves aquest barret tancat quasi toca a terra.
      Les làmines són fines, primes i molt juntes, inicialment blanques, però quan aquest es fa gran s’enfosqueixen i es liquen en una tinta negra (per aquest motiu se l’anomena bolet de tinta).
      En aquest estat final, el barret s’obre una mica i pren forma de campana perquè el marge es cargola cap enfora mentre es va desfent.
      El peu, del mateix color que el capell, és llis, cilíndric i llarg, buit al centre, de fins a 25 cm d’alçada i d’uns 2 cm de diàmetre. 
      La carn és blanca (fins ennegrir-se), prima, tova i poc abundant, d’olor suau i el seu sabor és agradable.
    • Hàbitat: El bolet de tinta creix una mica per tot arreu, a les vores de camins, carreteres i cunetes, jardins i gespes i també altres llocs abonats amb excrements d’animals.
    • Temporada: És un bolet que el trobarem de la primevera fins als primers freds de l’hivern.
    • Gastronomia: Està considerat un bon comestible, però només el barret, ja que el peu és massa dur i fibrós, cal menjar-ne només exemplars joves i consumir-los abans no es tornin negres.
      És pot cuinar amb altres barreges de bolets. Sol, és molt apropiat per fer a la paella amb all i julivert.
Bolets de tinta
Detall esquames blanques i plecs de color marró
Exemplars que comencen a desfer-se en tinta negre

Comestibilitat: 

Bon comestible

Si en voleu collir, és un bolet que per treure’n el màxim profit es recomana collir-lo jove i no conservar-lo gaire temps ja que perd el seu gust, i que en poques hores les làmines s’enfosqueixen i amb més temps acabarien per desfer-se en una tinta negre.
Vigilar de no confondre’ls amb altres espècies tòxiques que s’hi assemblen com la
(Coprinus atramentarius), més petita, més prima, menys escamosa i més fosca.

Tornar a la pàgina  Bolets comestibles 3

Anar a la pàgina  Bolets comestibles 2

Anar a la pàgina  Bolets comestibles 1

Anar a la pàgina  Què són els bolets

Anar a la pàgina d’inici