Cama de perdiu
-
- Nom: Cama de perdiu, bec de perdiu, pota de perdiu, bitxac (anomenat Pata de perdiz o gonfidio en castellà). És un bolet del gènere i espècie Chroogomphus rutilus, de la família Gomphidiaceae.
- Descripció: Bolet amb un barret de 3 a 12 cm de diàmetre, primer cònic i després estès amb el centre sovint umbonat que es va aplanant amb el temps.
La cutícula, que és separable, és viscosa i brillant de un color entre marró i morat, sovint amb tonalitats olivàcies, i que en temps humit és de tacte una mica llefiscós.
Les làmines són gruixudes molt decurrents i separades, de un color una mica més ataronjat o coure de joves i quan són més velles es tornen molt més fosques de un marró rogenc. L’esporada és de color oliva fosca.
El peu és cilíndric, prim i llarg de 5 a 10 cm, atenuat i corbat cap a la base. És viscós, fibrós i esquamós, de color marró-groguenc més pàl·lid que el barret.
La carn és forta i compacta, de color groguenc intens i a vegades de tacte una mica llefiscós.
La seva olor és suau i el seu gust, dolç poc definit. - Hàbitat: Se’l pot trobar en qualsevol tipus de sòls.
Aquesta espècie és productiva en boscos de coníferes, sobretot a les pinedes de pi roig. - Temporada: És un bolet que el podem trobar des de l’agost fins al final de la tardor.
- Gastronomia: És comestible, però de baixa qualitat, que sol fer-se servir en barreges amb altres bolets.
Al coure´l el seu color passa a ésser molt més fosc amb una tonalitat morada molt intensa.
