Cep

    • Nom: Cep, sureny, cep blanc (anomenat Calabaza o boleto en castellà). És un bolet del gènere i espècie Boletus edulis, de la família Boletaceae.
    • Descripció: És un bolet que creix molt, essent més gran com més vell, i que el barret pot arribar a medir fins a 30 cm de diàmetre, primer hemisfèric, desprès convex i finalment aplanat.
      El barret neix tancat per acabar desplegant-se, és de color bru vellutat i pot tenir tonalitats rogenques o fins hi tot blanques amb un to bronzejat, freqüentment difuminat al marge, on arriba a ser quasi blanc.
      La seva cutícula és viscosa amb la humitat. Apretant amb els dits de la mà, la empremta es recupera, no resta enfonsada. 
      La part inferior del barret és esponjosa (porus) en comptes de làmines, a l’inici blanca per acabar tornant-se groguenca fins i tot amb el temps verdosa.
      El peu és blanc, ample i robust i que pot arribar als a 20 cm d’alçada.
      Els ceps es caracteritzen, per tenir la carn blanca, que no s’oxida (no canvia de color) amb el contacte amb l’aire després de tallar-la.
      Té un olor boscà, suau, agradable i amb un gust dolç semblant al de les avellanes.
    • Hàbitat: El podem trobar en cotes elevades en boscos de coníferes, sobretot a les pinedes, en fagedes i en les cotes més baixes en boscos més aviat eixuts, com ara els alzinars, les rouredes i les castanyedes.
    • Temporada: És un bolet que pot començar a sortir si les plujes acompanyen, a mitjans de juny i fins al novembre, o fins que arriben les primeres glaçades.
    • Gastronomia: Per a molts aficionats i professionals, sobretot els cuiners, és el millor bolet per la seva carn blanca.
      És un excel·lent comestible, essent una de les poques espècies que es pot menjar cru.
      També el poden fer a la brasa, o en pols, són excel·lents per a preparar salses, amanides, i en l’agermanament amb l’ou.
      Sovint es conserva assecat, de manera que se’n augmenta el potencial del seu gust.
Ceps


Detall de la part inferior esponjosa i groguenca


Amb els exemplars més joves és blanca

Comestibilitat: 

Comestible excel·lent

Si en voleu collir, us faig saber que la millor manera per distingir un cep d’altres boletus és observar que la carn sigui ben blanca, i que no canvia de color quan la tallem, però vigilar de no confondre’ls amb altres espècies tòxiques que s’hi assemblen com el Mataparent amargant (Tylopilus felleus), de barret color més marron clar safrà i peu corbat, i que d’adult els porus blancs viran a rosat.

Tornar a la pàgina  Bolets comestibles 3

Anar a la pàgina  Bolets comestibles 2

Anar a la pàgina  Bolets comestibles 1

Anar a la pàgina  Què són els bolets

Anar a la pàgina d’inici