Pet de llop
-
- Nom: Pet de llop, pet de vella, pet de moro, bufa del dimoni, bufa de jaia, bufa de monja, bufa de bou, fumoses (anomenat Pedo de lobo o cuesco de lobo en castellà). És un bolet del gènere i espècie Lycoperdon perlatum, de la família Licoperdaceae.
- Descripció: Bolet diferent i estrany, d’aquests que no se li sap trobar ni el peu ni les làmines.
És un bolet que té forma de bombeta o de pera invertida, d’uns 3 a 8 cm d’alçària per uns 4 de diàmetre.
Quant és molt jove sembla una boleta de color blanc, coberta de petites berrugues còniques, però que al créixer les va perdent i pren una coloració brunenca a mesura que les espores maduren.
Quant el bolet és molt vell, la bossa exterior agafa textura de paper que s’omple d’escletxes.
Si el bolet és trepitjat, l’apretem amb els dits o li cau una gota d’aigua, veurem que
allibera un fum marronós per la part superior. Aquest núvol marronós, són milions de petites espores, les quals, per l’efecte del vent, aniran sembrant el bolet per nous territoris.
La seva carn és blanca amb una certa consistència quan és jove, que es torna d’un groc oliva quan guanya en maduresa, i al final marró fins a transformar-se en pols. Olor i gust suau. - Hàbitat: El pet de llop és un bolet que prolifera en tota mena de sòls i boscos sense defininir-se per cap arbre en concret,
però que li agrada néixer en llocs on hi hagi matèria orgànica llenyosa. - Temporada: És un bolet que el trobarem des de la primavera fins a finals de la tardor, encara que durant tot l’any podem trobar exemplars.
- Gastronomia: El pet de llop està considerat un comestible de baixa qualitat, i no tenir gaire tradició culinària.
El bolet és perfectament comestible, però només consumirem els exemplars joves de carn blanca.
Una manera de cuinar-lo, és tallar-lo a llesques i fer-lo arrebossat.
