Sureny fosc
-
- Nom: Sureny fosc, sureny, ciureny, siureny, cep, cep negre (anomenat Hongo de negro en castellà). És un bolet del gènere i espècie Boletus aereus, de la família Boletaceae.
- Descripció: Bolet que creix molt, i que el barret pot arribar a medir fins a 30 cm de diàmetre, essent primer hemisfèric, desprès convex i finalment aplanat.
Aquest barret és fàcil que s’esberli i s’esclareixi per l’acció del vent, el sol i la calor, i el seu marge es torna cada vegada més irregular a mesura que el bolet es va fent adult.
La seva cutícula és llisa, de color brú molt fosc, de vegades gairebé negre quan el bolet és jove.
La part inferior del barret és esponjosa (porus) en comptes de làmines, quan el bolet és jove blanca, per acabar tornant-se groguenca fins i tot, amb el temps verdosa.
El peu és ample, robust, i molt ventrellut quan neix el bolet, peró a mesura que creix es va allargant i aprimant.
És de color beix ó bru ocraci, sempre més clar que el barret, però a mesura que ens acostem a la seva base aquest està recubert per un recticle brunenc més o menys pàl·lid.
Els surenys, com tots els ceps, es caracteritzen per tenir la carn consistent, de color blanquinós, i que no s’oxida (no canvia de color) amb el contacte amb l’aire després de tallar-la.
Té un gust dolç i un aroma molt agradable i suau. - Hàbitat: El podem trobar a la terra baixa, on és més comú, i a la muntanya mitjana, sobretot en sòls silícics secs i pobres on hi hagi alzines, roures, suros o castanyers, però també els podrem trobar en boscos soleis i esclarissats de fagedes de manera més puntual.
- Temporada: És un bolet que pot començar a sortir a finals de primavera i principis d’estiu, però sobretot és a partir de setembre quan és més fàcil trobar-los.
- Gastronomia: És el millor de tots els ceps per a molts aficionats i professionals, és millor bolet que el Cep (Boletus edulis) de barret color bru vellutat, i que el Cep vermell (Boletus pinicola) de barret color color marró rogenc.
Es pot menjar cru, laminat tallat en carpaccio amb vinagreta o barrejat dins d’una amanida, en truita, saltejat amb all i julivert com acompanyament de carns o dins d’estofats, també per fer croquetes.
Sovint es conserva assecat, de manera que se’n augmenta el potencial del seu gust.
