Tòfona negra
-
- Nom: Tòfona negra o tòfona de Perigord (anomenat Trufa negra o trufa de Perigord en castellà). És un bolet del gènere i espècie Tuber melanosporum, de la família Tuberaceae.
- Descripció: Bolet diferent i estrany, amb l’aspecte d’una mena de patata, molt irregular, de 3 a 10 cm tan d’alçària com de diàmetre i un pes entre 20 i 200 gr, d’un color bru rogenc o gairebé negre, amb la seua superfície abonyegada, clivellada per formes poligonals amb berrugues cobrint-la tota,d’aquests que no se li sap trobar ni el peu ni les làmines.
Ès un bolet soterrat amb un cicle de vida més llarg que la resta dels bolets que trobem al país.
El color de la seva carn es negre-violat, amb fines venes de color més clar.
Aquesta tòfona és molt apreciada per el seu olor perfumat molt característic a marisc, és intens i picant i d’un sabor agradable, tot i que lleugerament amarg. - Hàbitat: És un bolet que viu sota terra i, a diferència d’altres bolets, el seu cicle vital és llarg.
El seu hàbitat natural, generalment en terres calcàries, son els boscos d’alzines, roures i avellaners, humits on hi fa fred a l’hivern. - Temporada: És una espècie que es troba des del novembre fins al març, i que es cerca amb l’ajut de gossos ensinistrats, que les descobreixen mercès a la seua penetrant aroma.
- Gastronomia: És un comestible excel·lent, dit el «diamant de la cuina» pels francesos.
Es fan servir en la cuina crues o cuites, tallades en làmines molt fines o en rodanxes.
Solen fer-se servir en l’elaboració de salses per acompanyar carns,
i és molt adequat per la elaboració de tota mena d’amanides, aixi com en la elaboració del foie gras.
També es fa servir per aromatitzar conserves i embotits com la coneguda botifarra catalana trufada.
Comestibilitat:
Comestible excel·lent
Si en voleu collir, recordeu que només es cerca amb l’ajut de gossos ensinistrats, perquè és un bolet que viu sota terra a poca profunditat.
«Antigament s’havien fet servir porcs per tal de poder trobar-les.»